El vinté dia de pràctiques.

L’expedició a Més enllà del mur encara continua. Estic content perquè ja hem començat a actuar. Des de fa una setmana que actuem i ajudem els joves rebels a resoldre els seus dubtes. El que més em satisfà, tant a mi com a la meua companya, és que són els mateixos rebels que ens demanen ajuda. Generalment, són magnífics.

No obstant això, el que més em crida l’atenció, és l’actitud d’uns pocs joves rebels que, des de que els he observat, manifesten una positura negativa vers el nostre comandant i les seues explicacions, així com la matèria que explica.

Amb això últim, veig que hi ha alguns joves rebels que expressen rebuig, fins i tot, odi cap a la nostra llengua i la matèria que se n’ocupa. Un dels molts exemples d’aquest rebuig és el que ha succeït avui en un indret de Mur endins. M’explique, ha entrat una companya de la Guàrdia de la nit. Pel que es veia, la seua funció consisteix en orientar els joves rebels. Els ha recordat (en la nostra llengua) que la setmana vinent vindria a fer-los una xerrada sobre les opcions que poden triar en acabar el curs. Un grupet de joves rebels, s’han pronunciat dient que aqueixa xerrada fóra en castellà i no en valencià. Tot seguit, uns altres rebels han defensat el comentari que els primers han fent. Amb això, la companya de la Guàrdia de la nit amb funció d’orientar els ha explicat que conèixer la nostra llengua és molt important perquè la demanaran allà on vegen a treballar; a més, que cal obrir-se la ment; i també, que és la nostra llengua i es parla al país on està situat el Mur. En fi, bons arguments ha donat per tal de justificar perquè no cal fer la futura xerrada en una altra llengua que no siga el valencià.

Amb l’ocorregut, em fa pensar per què molts joves rebles (i no sols joves rebles, sinó certes persones en general) senten aquest rebuig, o aquest odi, cap al català? Per què no volen estudiar (ni sentir i escoltar, que és pitjor) la llengua del territori? Personalment, crec que és enriquidor vages on vages estudiar amb la llengua del territori.

En fi, per sort, és una minoria de joves rebels de Més enllà del mur que pensa així i que manifesta aquest rebuig.

El vuitè dia de pràctiques.

Avui m’he alçat molt enjorn per anar a Més enllà del mur. Dóna gust observar els joves rebels quan és matí, no estan tan alterats. Les primeres hores del matí han transcorregut amb normalitat. De fet, el dia sancer a Més enllà del mur ha estat corrent.

Hi ha hagut dos fets mur endins que m’han cridat l’atenció. En primer lloc, un jove rebel ha manifestat una actitud micromasclista. I en segon lloc, s’ha produït una falsa expulsió d’un indret de mur endins. Especifiquem els fets:

El primer, estàvem a un indret de Més enllà del mur,  els joves rebels estaven llegint una lectura amb diàlegs d’una home i d’una dona. Llavors, el comandat havia fet llegir el personatge femení a un jove rebel i el peonatge masculí a una jove rebel. No obstant això, el jove rebel en veu alta es queixà perquè ell no era cap xica per representar un personatge femení amb la lectura. Amb això, el nostre comandant li ha respost que no passava res per llegir el personatge que fóra, que estàs representant una ficció i que calia ser flexible. El jove rebel, finalment, llegí el personatge que li havia tocat. En el fons, no crec que pensara de debò que el personatge femení l’ha de llegir una xica, però, clar havia de reafirmar la seua virilitat davant els altres joves rebels.

El segon, una jove rebel ha estat “desterrada” de l’indret per xerrar amb una altra jove. El comandant l’havia enviada a un indret específic quan ets desterrat. Tots s’havien quedat en silenci, ningú s’ho esperava perquè el nostre comandant no sol expulsar ningú fora. Acte seguit, el comandant l’ha feta entrar-hi. El nostre comandant, ens ha explicat, a mi i a la meua companya An,  que no sol fer eixir de l’indret perquè xerres amb algú. Se sol donar un toc d’atenció, però no expulsar. A més, el comandant no vol desterrar ningú. Amb això, volia demostrar el seu “poder” dins la comunitat dels joves rebels. Així, quan envies algú fora, tots es queden parats perquè no sols fer-ho mai. Llavors demostres qui mana en l’indret. I això és important per tal que els joves rebels no se’t pugen al damunt.

En fi, fins ací el dia d’avui a Més enllà del mur.

El sisé dia de pràctiques.

Avui he tornat a Més enllà del mur. L’expedició per ací ja contava amb una setmana. Ja comencem a conéixer més els joves rebels i el conjunt les seues tribus. El dia d’avui ha estat tranquil, amb això vull dir que ha estat com sempre. Com ha molt hi ha hagut algun rebel que xerrava i poc més.

El més destacat d’avui ha estat una reflexió feta pel meu comandant. Ara m’explique: resulta que un curs ha rebut les qualificacions del control que feren la setmana passada. Malauradament, han estat totes malament. Hi ha hagut només un control que ha superat la línia de suspès. En canvi, l’altre curs paral·lel no ha obtingut els mateixos resultats. Per tant, fa pensar que no tota la responsabilitat des “desastre” cau sobre el comandant. Aleshores, per tal que els joves rebels no llancen la tovallola en  la matèria, ha hagut de donar una altra oportunitat als joves rebels per tal que puguen millorar els resultats. Això és important, sobretot en una matèria com la nostra per les condicions en què viu. No cal comentar-les, molts ja sabreu de què parle.

En fi, no hi ha res més a dir, i demà continuarem amb l’expedició a Més enllà del mur.

El tercer dia de pràctiques

En primer lloc, voldria dir que escriuré en un to actual, seguint la normativa perquè, així, no perd tant de temps.

Avui he tornat a Més enllà del mur. Generalment, tres de les quatre classes que hem assistit estaven fent exercicis d’avaluació, és a dir, aquells que serveixen per preparar un examen. En l’altre curs, concretament el d’FP, han treballat en la seua aula de sempre on han seguit les explicacions del comandant.

Una de les hores que el nostre comandant tenia era la lliure, aleshores ens n’hem anat a la sala dels comandnats. Allí ens ha començat a explicar el perfils dels jóvens rebels que tenia i com d’important era per a ell les pautes de treball. És a dir, era important un seguiment en el treball per part dels jóvens rebels, i per això calia que portaren les coses al dia.

El que més m’havia cridat l’atenció és que n’hi havia molts de procedència forastera (d’entre fa un any, dos i tres) i molts aprofitaven aquest estat per demanar l’exempció de l’assignatura que el comandant impartia i, en cas que no pogueren demanar-la (perquè ja feia tres anys que hi eren, per exemple), sol·licitaven una adaptació curricular significativa (desnivell curricular en dos cursos), malgrat les conseqüències que podia tenir això (no obtenció del graduat).

Això em crida l’atenció: hi ha un percentatge alt de nouvinguts que o bé estan exempts o bé tenen una adaptació curricular. Jo em pregunte, com es possible que això passe en la matèria de llengua del comandant (una matèria troncal i important en la nostra zona)  i no passe, per exemple, en una matèria d’una llengua estrangera? Jo confie en la capacitat lingüística dels nouvinguts, sé que poden, per això crec que no caldria aquest percentatge tant alt d’exempts, llevat de dos casos particulars que ja ens l’ha explicat. Trobe que és un tema que caldria revisar.

Finalment, hi ha hagut una reunió amb més comandants de la Guàrdia de la nit on han comentat temes relacionats amb el centre del qual no parlaré.

Lo segon jorn del període conegut com ‘Les pràctiques’.

Avui he continuat ab l’expedició. Em dirigia al centre, em dirigia a Més enllà del mur. La tranquil·litat m’havia pres, car ja havia estat en lo lloc que ja era observat per mi. En passar les portes del mur, viu ma companya An, e allà esperàrem lo comandant Co per reprendre nostra missió, observar los jóvens rebels.

Quan nostre comandat fou arribat, ens n’anàrem a un curs, cell de quart E. Allà feien exercicis d’avaluació (ço és exercici que aiden a recordar la unitat), puix que tenien lo control prest. Los íncoles d’aquest curs eren pus silenciosos que cells de quart A, així i tot, els agradava lo soroll.  En acabar lo curs, fórem sortits de l’aula e ens n’anàrem al curs de Formació Bàsica. Cell que ahir en calma es trobava, lo jorn d’avui fou diferent. Alguns jóvens rebels estaven amotinats, car no escoltaven les explicacions de nostre comandant. No obstant ço, no era greu; aviat es posaren a escoltar.

L’hora del repòs havia arribat e ma companya An e jo fórem reunits ab les altres dues companyes de la ‘Guàrdia de la nit’. Érem a la taberna de Més enllà del mur. Cadascú portava son recapte. Allà comentàrem nostres experiències en lo mur fins que l’hora de tornar havia vengut.

Aquesta hora, ma companya e jo cercàrem lo comandant Co. Ara no hi havia cap curs. Llavors, nostre mestre aprofità per mostrar-nos un lloc de mur endins. Fou la residència de tots los comandants e tots cells que hi residien pertanyien a l’orde ‘Guàrdia de la nit’. Cadascú era especialista en la sua matèria. Allà, nostre comandant ens mostrà l’ús e lo funcionament de lo dit emplaçament.

Les dues darreres hores foren esdevingudes en dos cursos diferents: primerament, en segon E, e tot seguit, en quart V. Lo primer féu un control, llavors estigueren l’hora fent-lo tranquils. L’altre curs prepara, també, un control. Emperò, hi ha un aire agitat dins lo lloc, mes podem seguir bé lo curs. Pel que veig, sembla que són temps difícils pels jóvens rebels, car examens are coming. Me n’he adonat que per ells los controls acadèmics són llurs pitjors enemics. Quan s’apropen s’han de preparar per la batalla. Quelcom haurem de fer perquè així no sia, mes, per ara, cal continuar ab l’observació.

Fins ací lo jorn d’avui. Ens en sortim del mur per marxar vers nostra casa. Demà serà un altre jorn perquè nostra missió sia continuada.

Avui comença lo Joc de trons

Lo primer jorn del període conegut com ‘Les pràctiques’.

Sóc un jove explorador que pertany a l’orde ‘Guàrdia de la nit’ la missió del qual és observar o actuar en los indrets escolars. Em dirigesc a un indret específic: Més enllà del mur, unes terres qui per mi són desconegudes e salvatges. Allà, ja hi ha altres companys de la dita orde, que tenen lo deure d’obsequiar coneixements i conductes a los jóvens rebels que aprenen, ço vol dir, que ja actuen. Jo, per ara, observaré. Aquesta és ma missió assignada. Més endavant actuaré en lo dit centre. D’altra banda, jo esper no trobar-m’hi ab cells que són coneguts com los ‘Caminants Blancs’. Aquests són éssers malèfics que provenen de dos bàndols: de los jóvens rebels e de la mateixa orde ‘Guàrdia de la nit’. Los ‘Caminants Blancs’ són éssers malignes perquè les normes e la funció de la ‘Guàrdia de la nit’ no són tengudes en compte i, de vegades, menyspreades. Per tant, prec a Nostre Sènyer que no n’hi hagen o que lluny sien. Perquè em veuré obligat a fer servir lo foc valiri.

Encara era enjorn. Estava a les portes del Mur, quan de sobte tres companyes més de la ‘Guàrdia de la nit’ foren vengudes. Tenien la mateixa funció: observar. Més tard, actuarien. Els quatre exploradors entràrem, e ja érem a Més enllà del mur. Era un lloc més bé tranquil, lluny d’aqueixa imatge salvatge que tenia en ment ans d’entrar-hi. Ens esperàrem allí. Poc després se’ns apropà un company de la ‘Guàrdia de la nit’ que actuava mur endins. Tenia lo càrrec de comandant de la dita orde i feia anys que treballava ab los jóvens rebels. Ens portà a un emplaçament on ens contà lo funcionament del lloc. Ell, monsenyor To, junt ab un altre comandant, monsenyor Co, ens guiarien ab l’exploració.  

Jo, junt ab una altra companya An, ens n’anàrem ab lo comandant Co a una classe, cella de Formació Bàsica. Ço és que començàvem ab la missió. Havíem d’observar comportaments, actituds, reaccions tant de los joves rebels com de nostre comandant. Aqueix jorn estaven realitzant un control per avaluar llurs coneixements. Jo e ma companya An comentàvem e anotàvem ço que veiem, així que restarà gravat en nostres respectius quaderns. Per sort, aquests jóvens rebels estigueren tranquils. En acabant, ens dirigírem ab el comandant a la segona classe, cella de quart A. Allà, los rebels estaven més revolucionats. Alguns xerraven e altres no prestaven atenció al comandant. Per sort, n’hi havia que sí seguien llurs instruccions. Lo curs estava preparant-se per a un futur control de coneixement. Després d’aquesta hora, ens n’anàrem ab l’oficial, car tenia la sua hora de guàrdia. Llavors, ell aprofità per explicar-nos més detalls sobre lo centre e los cursos. En acabar l’hora, ens en sortírem del mur per anar-nos-en a les nostres llars i reflexionar sobre lo primer contacte experimentat en Més enllà del mur.

Fins ací lo primer jorn del període conegut com ‘Les pràctiques’ ha estat superat.